El dol perinatal

   RÀDIO   

Un nou programa amb els companys del Cruïlla d'Europa, aquest cop, al YouTube. M'acompanyaven la Teresa Carreras, directora del programa, i els altre convidats: el doctor cardiòleg Enric Batlle, la doctora ginecòloga Mònica Martínez Terrón, coordinadora de la sala de parts de l'Hospital de Mataró i l'Anna Targarona, impulsora de l'Associació Ania, desinada a compartir el dol gestacional i oferir recursos per qui els pateixen.

Aqui us deixo l'enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=zALYArwvM0A

El tema que vam posar sobre la taula va ser el dol perinatal, és a dir, bebès que moren dins el ventre matern o pocs dies després d'haver nascut. Aquesta situació es porta gairebé sempre en silenci. 

Davant la mort duna persona estimada només ens queda el record, el caliu,...  amb la mort perinatal s'afegeix la tristesa d'un projecte de vida estroncat. Sovint la dona es troba sola davant el dolor. Visibilitzar aquesta situació, parlar-ne... és segurament el priemr pas per comprendre tot aquest dolor que passa pel cor i pel cap dels pares que el pateixen. 

Segons la Societat Catalana d'Obstetricia i Ginecologia:

• Es defineix la mort gestacional com a tota mort que es dón durant l'embaràs, la dona que no arriba a parit.
• En canvi, la mort perinatal és aquella que transcorre entre les 20 setmanes de l'embaràs fins el mes de vida.
• Per últim, la mort neonatal seria la que, una vegada el nadó neix, mor durant el primer mes de vida.

Avui dia, la salut pública ha pres una mica més de consciència d'aquesta necessitat. Per la meva edat, jo no havia viscut aquest reconeixement d'equips mèdics multidisciplinars als quals es comptés no només amb el metge, sinó amb el psicòleg, psiquiatra o treballador social.

Des de la psiquiatria, definim el dol com la resposta que es dóna quan hi ha una pèrdua d'un ésser estimat i té diferents fases. La diferència aqui, en el dol perinatal, és que es tracta d'un dol contra natura, ja que les persones que esperaven el nadó en ple procés d'amor, de vida, d'il·lusió... veuen aquest procés completament trencat. 

Quan queda estroncat es provoquen reaccions en les persones que depenen de:

• la personalitat de cadascú
• com era la relació de parella 
• les expectatives que hi havia en aquest projecte de vida

També es tenia poc en compte si hi havia o no atres fills. Als psiquiatres ens arriben pacients que han viscut aquest dol quan aquest procés no s'ha pogut gestionar bé i es comencen a desenvolupar patologies d'ansietat, depressió, insomi i dificultats per restaurar la vida "normal".

De quina manera poden ajudar la família i els amics?

Només cal SER I ESTAR, EN COS I ÀNIMA. Fent costat s'ajuda a que el dolor, la ràbia... vagin minvant i sent substituïts per sentiments més positius com pot ser l'amor. 

Quines frases no ajuden?

• No n'hi ha per tant.
  
  
• Ja en tindràs més.
  
  
• Sou joves, ho podeu tornar a intentar.
  
  
• Encara no havia nascut.
  
  
• Venia malament.
  
  
• Millor ara que més endavant.
  
  
• La vida continua.
  
  
• Encara no havia nascut.

Testimoni de l'Anna

Et sents molt sola, molt invisible. De vegades no s'arriba a compartir perquè quan estàs de molt poc que ni se't nota la panxa... de tota manera, el meu marit, els meus fills... els vaig fer partíceps des del minut zero. I quan els ho vaig dir, que l'Anna hacia mort, ho van entendre. I ho han sanat. Jo trobo que als nens se'ls ha de dir també i parlar obertament. Canalitzar aquesta tristesa.

El paper de l'home ha canviat?

Poc a poc, el paper de l'home ha millorat. Vénen famñilies amb pare i mare, ja que el pare també tenia una il·lusió de futur i té un dol a portar.

L'obra de teatre El nadador del mar secret tracta el dol perinatal des del punt de vista de l'home. sovint, davant la duresa de la situació de la dona, que ho viu amb més afectació, l'home queda en un segon pla i no troba espais, companyia, o fins i tot quines paraules utilitzar per exterioritzar com se sent i transitar el seu propi dol.

Associacions sobre el dol perinatal:

És important acudir a psicòlegs més aviat especialitzats, sinó, resulta bastant difícil ppsarse a la pell de les persones que han patit una pèrdua d'un nadó. És important poder parlar dels fills que tenim, encara que ja no estiguin amb nosaltres.

A nivell hospitalari no hi ha gaires recursos destinats a psiquiatria perinatal, tot just ha començat el projecte fa un any a l'Hospital de Mataró. Al programa vam parlar de dues associacions: 

L'associació Ania

L'associació Els petits amb llum

L'últim convidat va ser el dramaturg Óscar Ribas, director de l'obra Una gossa en un descampat.

L'obra tracta dos temes tabú, que poden incomodar al públic: els fills i la mort. La resposta del públic va ser aclaparadora: entrades esgotades en 4 representacions, diversos ajuntaments han contactat la companyia per representar-la.

L'obra recull tots els aspectes que es parlen aqui: com el propi sistema arracona l'home, com entre fills i mares no es parla, com una filla pregunta a la mare sobre la pèrdua que va tenir una àvia i la mare no ho sap, perquè no es parlava... es va tancant un cicle, s'ajuda a normalitzar la pèrdua d'un fill.

Es pot prevenir una mort perinatal?

La doctora Martínez explica que sí.

Un dels signes d'alerta relativament "fàcil" de detectar són els moviments fetals. A partir de les 28 setmanes els nadons ja tenen un patró, una força i intensitat que es compleixen bastant. Abans es creia que els nadons dins la panza feien uns 10 moviments cada 2 hores, però s'ha vist que això no és ben bé així. 

Avui dia està demostrat que cada bebè té el seu propi patró, no està estandaritzat. Per tant, si una dona nota canvis en els moviments d'aquest patró tant de força dels moviments com d'intensitat d'aquests moviments, la recomanació és que vagi a urgències. 

Tenim la idea de "Molestarem.", "Ara què hi anem a fer allà?"...

Moltes dones arriben demanant perdó per venir i no, és un motiu d'urgència. En la majoria dels casos no passarà res, sí, però hi ha uns pocs casos en els quals sí que podem detectar alteracions que poden acabar en part imminent; o bé que fem un seguiment més específic.

Com els psiquiatres i psicòlegs poden acompanyar en el dol perinatal?

com tot procés de dol: amb l'escolta. I, sobretot, no ser incisiiu ni invasius, donar moltes pautes, posqr-se a buscar solucions immediates. tot requereix un temps i, sobretot una sensibilitat.

Durant molts anys, els psiquiatres hem estat el receptacle en situacions de tristesa, desesperança, plors... A mi em sembla un èxit i celebro veure com avui dia tenim professionals d'altres disciplines com els serveis de ginecologia, fundadores d'associacions o directors de teatre que tracten també el dol perinatal. Tot això és una gran ajuda, genera més espais i contextos on parlar, fer-se costat, compartir i exterioritzar tots els sentiments, culpabilitat, dificultats per tornar a la vida real...

Es pot plorar tot el què es vulgui

Sempre cal plorar i expressar, el què passa és que, des del punt de vista "normal", en contextos potser més socials, no se sabia què dir ni quin paper fer. Per exemple, a  la feina: doncs t'agafes la baixa i quan tornes, ningú et diu res perquè tampoc sap com comportar-se. Així que la persona transitaba dins un silenci, gairebé no podia expressar el dol. 

Ara aquesta visibilitat fa que puguis plorar, expressar, que el teu dol sigui un tema de conversa. 

Jo a consulta m'he trobat sovint que, d'entrada, venia la parella però l'home esperava a fora. i- els feia passar als dos, perquè poguessin parlar com a home, com a dona i com a parella, per veure com els ha afectat. I tot això ha costat una llarga trajectòria, encara que ara sembla ràpid.

Simplement escolta i sabràs què fer amb aquella persona que et necessita. El parlar ajuda a curar. Una de les primers coses que es pregunten les famílies quan perden un nadó és, en el cas que tinguin altres fills: I ara, com li diré això?

I sol ser tan fàcil, els petits ho entenen tan bé... resulten els més savis i els qui millor enfronten això perquè no tenen aquest pes moral sobre la mort a sobre. simplement, ho expliques i ho entenen.

A l'Hospital de Mataró ofereixen les capses dels records, les qual els arriben de la mà de voluntàries de La capsa del record i l'Associació a contracor. Es recull el què la famílies vol per crear records:

• Trosset de cordó umbilical amb la pinça
• Un trosset de cabell Les empremtes
• Papallones per penjar a l'habitaició
• Posar un nom
• Fer fotografies

Aconsellem fer fotografies, de vegades això sobta. Però sense les imatges, què ens passa? Que no tenim cap record. Ara estem plens de fotos i vídeos constantment i d'aquest nadç' només tindríem una ecografia. El record s'aniria difuminant i oblidant.

Moltes vegades les famílies ens expliquen que no sabien que els podia passar, però que un cop ho han comentat amb algú del seu voltant, comencen a escoltar altres històries i s'adonen de com de comú és una pèrdua del nadó a partir de les 28 setmanes. A les classes de pre-part no s'informa, potser perquè es "protegeix" la família. Però justament caldria compartir-ho amb les families, perquè veiem com n'és de freqüent, com ens pot passar i no estar preparats.

Com es gestiona la por a un nou embaràs?

Hi ha dones que han tingut fins a 6 avortaments. Aquest embaràs ha d'estar molt controlat, amb suport d'associacions, psicòlegs, psiquiatres... perquè un dels factors de risc de pèrdua del nadó és haver-ne patit una altra prèviament. 

Dins les fecundacions in-vitro fallides, que sovint no hi harriba a haver embaràs, també hi ha un dol a passar, encara que siguin intents fallits, l'esperança en el projecte de vida comentat hi és igualment.