Quins són els trastorns de la personalitat?

   RÀDIO 

En aquest Cruïlla d'Europa hem parlat sobre els trastorns de personalitat. Però, abans... parlem de què és la personalitat?

La personalitat són els trets que et caracteritzen a tu, una combinació de genètica (temperament), els teus trets psicològics i com el teu entorn ha influït en tu. Tot això  conforma les teves característiques de personalitat, adaptativa o desadaptativa.

Quins són els trastorns de personalitat?

N'hi ha 9 i en farem 3 grans grups. En primer lloc, els dir que els TP conviuen en gent del nostre voltant però no els identifiquem perquè pensem: Aquesta persona és així, és rara, pot ser violenta. Es dóna màniga ampla a que no es detectin, ni es diagnostiquin ni es tractin.

Però la principal característica en els TP és que tenen trets desadaptatius que provoquen danys a ells i als del seu entorn proper, sigui parella, realció laboral, família...  aquests trastorns es mantenen en el temps. 

Tots els trastorns tenen graus: lleus, moderats o greus.

GRUP A

Els que es caracteritzen per la seva "extravagància".

A.1 Trastorn paranoide

Aquelles persones que tenen una desconfiança generalitzada cap a tot i tots, sempre pensen que els poden perjudicar. 

Ex: la Reina dels Cors o Hitler

A.2 Trastorn esquizoide

Persones distants que tenen dificultats per relacionar-se i d'un nivell emocional molt pobre. 

Ex: Batman

A.3 Trastorn esquizotípic

Comportaments estranys, la persona pensa que te poders paranormals, ho acompanya de vestuari estrafalari. Viu convençut que sent allò que transmet amb la personalitat.

Ex: Sherlock Holmes

Grup B

Problemes d'impulsivitat, varien emocionalment, dramatitzen totes les situacions, no acaten les normes.

B.1 Trastorn antisocial

Persones que no acaten les noermes, que normalment tenen conductes delictives.

Ex: el Joker

B.2 Trastorn Límit de Personalitat

El més freqüent, hi ha molta inestabilitat emocoinal, es pot passar de calma a la ira en segons. Es tenen pensaments extremistes. Se senten buits i amb por de ser abandonats, entren en relaions tòxiques només per tenir companyia. Hi ha molta comorbilitat amb consum de drogues i alcohol, es pateix molta ansietat i por a l'abandomament.

Ex: Britney Spears, Mrilyn Monroe, Jim Carrey

B.3 Trastorn narcissista

Comportaments arrogants, tendència. ala grandiositat, necessitat de se admirats, poca empatia i sempre sentir-se superior. Rencorosos i venjatius.

Ex: Cruella de Ville, Paris Hilton, Donald Trump.

B.4 Trastorn histriònic

Demanda continuada d'atenció i baixa autoestima, dramatització de la seva persona, molt seductors per aconseguir el que volen. Necessiten l'aprovació dels altres.

Ex: Justin Bieber

Grup C

El grup caracteritzat per l'ansietat, conductes evitatives i moltes pors.

C.1 Trastorn depenent

Necessitat d'estar sempre acompanhat, que algú assumeii les propies responsabiitats. Es dona en dones maltractades especialment, per no ser abandonades de nou.

C.2 Trastorn evitatiu

Per evitar el conflicte, les persones no intervenen.

C.3 Trastorn obsessiu

Rígida i controladora, és la persona que tot ho vol fer bé. No s'ha de confondre amb el T.O.C., que és dins del capítol de les ansietats.

Ex: Steve Jobs o Rottenmayer

Si els pares veuen que els fill comencen a actuar de certa manera...?

És molt difícil diagnosticar-ho a casa, tot i que habitualment des de pettis manifestem una baixa autoestima, moltíssima dificultat per relacionar-se, altibaixos emocionals...

El nostre cervell és una màquina per adaptar-se amb potes. Tots aquests trastorns  dificulten molt l'adaptació. Quan al teu fill o filla li costa adaptar-se en un grup o àrea, val la pena actuar i moure's per descobrir com podem ajudar. Tot i això, no sol ser fins l'adolescència que es pot diagnosticar amb molta més precisió. Fins aleshores el què es veu pot semblar timidesa, ansietat... detectem trets, no diagnostiquem.

Testimoni d'una pacient, la Sandra, pseudònim per protegir la seva privacitat.
 

Com has viscut tu, Sandra, el TLP?

Jo sempre he tingut una vida molt intensa. Vius les coses a flor de pell, ets una muntanya russa a nivell de sentir-ho tot, tot t'afecta. Coses banals que a un altre no li afecta, a una perona amb TLP t'afecten. 

Per exemple a la feina, ens impliquem moltíssim, o ho deixem tot. És o tot o res, no tenim terme mig. Quan estas de baixon, també ho estas moltíssim.

Aleshores necessites una medicació  que t'ajudi a regular- aquests pensaments, juntament amb un bon sicòleg o psiquiatra, les dues coses millor.

 Perquè puguis regular tu aquests sentiments. Arriba un mopment que quan estas ben agafat de la mà, a teràpia, que t'adones que no t'has de prendr la vida tan seriosament. Tu veus que al teu voltant no li afecta tant les coses. La gent deoxa passar coses i tu entres en un bucle.

En moments de baixons, és molt fàcil que entris en altres adiccions. En el meu cas vaig enganxar-me a l'alcohol, necessitava oblidar-ho tot.

I com han estat les teves relacions de parella?

Sempre m'ha passat una cosa. Al principi ho dono tot, és molt intens, tens paciència, enamorament...i de cop i volta, potser en un any, et desenamores. Mai he tingut una relació més duradora. Sempre he acabat deixant les relacions com a molt al cap de dos anys i poc. He enganyat, per sentir aquesta xispa que arribava un moment que no sentia. Ara bé, després d'enganyar, et queda el sentiment de buidor.

M'agradaria ajudar a la gent. A que sapiguen que es pot conviure amb aquest trastorn. No s'acaba, al contrari. No hem decidit voluntàriament deninr TLP i amb bona ajuda podem conviure-hi.

Jo fa anys que estic diagnosticada i ja sé més o menys que em ve el subidón o el bajón. Estic mentalitzada de la importància d'un bon diagnòstic. No sóc una persona que ho vagi dient, ho sap el meu entorn proper, però la gent no ho entén massa. Jo em tracto i em cuido, i això m'ajuda a la meva vida.

Si alguna cosa em passa, com m'ajuda un psiquiatra o un psicòleg?

En un TLP, ja es costa que es detecti de forma pròpia que alguna cosa fallai cal cajuda professional. Sempre hi ha un punt màgic que fa que la pròpia persona cregui que alguna cosa a la vida canviarà, i no els fa falta res. Són persones que solen haver passat molts fracassos, escolars i laborals, porten molt trauma relacional a sobre, han passat ja per molts metges. Per tant, el vincle amb el terapeuta és essencial. Bàsicament són desconfiats, així que és per aquest motiu que el vincle i la relació amb el terapeuta és crucial.

El sistema ideal potser seria, primer anar al CAP i que aquest et derivi a psicologia, psiquiatria, neuropsicologia... però els recursos que tenim són limitats. Però és que l'ideal seria que el metge de. capçalera tingués a un costat de la porta al psicòleg i a l'altra el psiquiatra, i pugués derivar-te.

En conclusió...

Es tracta de persones que no tenen capacitat per autoregular-se. Busquen la responsabilitat en l'altre, i poden passar per fases de tota la resta de trastorns: fases depressives, eufòriques, narcissites, impulsives... tot iaxò provoca una desadaptació amb molt patiment a dins. Hi ha una cerca contínua i aamb immediatesa de sensacions.

Ells no són capaços de construir una relació. És per això que quan passa l'enamorament ja no poden seguir en la relació amorosa, o la deixen, o bé enganyen... sempre buscant aquest nou impuls emocional exterior.

El focus sempre està a fora, no en l'interior. Són persones hipersensibles, qualsvol cosa els pot disparar. Sempre depenen de lemoció de l'altre, no interpreten les emocions dels altres ni pròpies. Pateixen un desgast brutal, propi i per les famílies. També pels companys de feina, que no els entenen.  

Aqui teniu el programa complet:

https://www.ivoox.com/cruilla-d-europa-trastorns-personalitat-27-11-2023-audios-mp3_rf_120124519_1.html