RÀDIO
El dia mundial de la salut mental, el passat 10 d'octubre, vaig estar convidada a la consulta del Salut Exprés. Una setmana més tard, continuem parlant de temes complexes com la personalitat i els trastorns de personalitat
Aquest és un tema una mica complicat, es coneixen poc els trastorns de personalitat. Es pateixen molt intensament, tant els pacients com el seu entorn, però no hi ha una cultura o uns coneixements "populars" al respecte, així com sí que es coneixen més les ansietats, la bipolaritat, l'esquizofrènia... dels Trastorns de Personalitat se'n parla poc.
Per què es parla poc dels trastorns de la perosnalitat?
Existeixen 10 tipus de trastorns de la personalitat. El problema és que els propis que ho pateixen mai demanen ajuda i perquè normalment quan es demana ajuda és degut a que estan distornsionant el seu entorns i son els altres que recomanen demanar ajuda.
Què es la personalitat?
És el què et caracteritza com a forma de pensar, sentir, comportar-te i relacionar-te amb els altres. Hi ha persones molt mimètiques als cannons de funcionament de les persones i d'altres que funcionen diferent.
La personalitat és la teva essència. Hi ha persones més estàndard i d'altres molt diferents. Posarem exemples.
Per considerar un trastorn de personalitat com a entitat, quines característiques compleix?
Solen començar a la infància i es poden manifestar fins als 25.
No se sap la causa de com apareixen, sol haver-hi una combinació entre una predisposició genètica i entorn: trauma, abusos sexuals, carències afectives...
els estuds no es posemn d'acord en quin percentatge té més o menys pes.
La personalitat s'estructura malament des que es comença a formar i, apartir d'aqui, apareixen uns trets no sans que s'aniran desenvolupant en la persona.
La personalitat sana és aquella que està definida i és conseqüent, quan per exemple, diem: oh, tens molta personalitat. Realment el què notem és una coherència en el raonament, resolució i actuació davant les situacions a les que s'enfronta una persona. Ho fa a la seva manera, ben construïda.
Cal dir que la personalitat està condicionada per l'entorn cultural. Aqui podem tenir un trastorn de personalitat, i en altres cultures no. Els TP són conductes derivades del pensament, sentit i comportament, les quals són distorsionadores per ell mateix i per l'entorn. Aquest entorn pot ser més adaptatiu o veure aquella conducta com distornsionada.
En tot trastorn hi ha graus: lleu, moderat i greu. Veiem doncs, quins tipus de trastorns de personalitat existeixen.
Existeixen 3 grans grups de Trastorns de Personalitat
GRUP A.
Persones que tenen comportaments i pensaments inusuals i estranys.
A.1 Trastorns de pesonalitat paranoide: desconfia de tot i de tots, sempre pensant que li poden fer mal.
Ex: Hitler, Putin. Sempre pensant que tot és perjudicial per ells, creant trames contra ells
A.2 Esquizoide: persones que prefereixen estar soles perquè pensen que relacionar-se per dificutat per empatitzar. No té necessita de relacionar-se, es queda en la zona de confort. No fa soroll, el "raro" del poble, dit col·loquialment.
Ex: pacients nois que venen sols amb la mare a la consulta, molt depenents d ela mare.
Ex: VanGohhg
Ex: Einstein
Aquesta no-relació és perquè no hi ha una necessitat, prefereixen viure en el seu oasi que sociabilitzar.
Diferenciació important
L'aïllament dels esquizofrènics es una dissociació de la realitat, simpotmes que els distorsionen la realitat. Però els trastorn de personalitat esquizoide és com ells senten perceben i actuen que son d'una altra manera del què s'espera d'ells.
A.3 Trastorn de la personalitat esquizotípic: comportaments i actituds extravagants, "disfressats". Però això no els impedeix tenir una conversa o una vida satisfactòria i sans.
Ex: Dalí
Diferenciació important
El fet que tinguin comportaments inusuals, pensaments, i sensacions que difereixen de la "normalitat" és una elecció, la seva percepció dells en si mateixos i de com es volen relacionar amb els altres i el seu entorn. Recordem, el malalt d'esquizofrènia pateix símptomes que li distorsionen l'entorn.
GRUP B.
Comportaments dramàtics i emocionals, que necessiten estar en constant canvi, predominen les emocions.
B.1 Antisocial: moltíssims delinqüents el pateixen, no segueixen les normes, són persones difícils, no tenen empatia amb els altres... Són un problema pel fet de no tenir cura, es poden afegir trets de perversió.... vol aconseguir el què ell vol a la seva manera i no te empatia amb els altres, no els hi existeix el concepte de bé/mal i no els hi importa manipular i fent mal a conveniència.
Ex: pel Joker
Per desgràcia a les presons hi ha molt trastorn antisocial. És bastant irreductible davant els tractaments.
B.2 TLP - Límit: cada vegada més freqüent. Són persones que solen acompanyar-se de trastorn per impulsivitat, problemens emocionnals, disregulació emocionals, que solen tenir molta ansietat vital i van passant d'entre l'esquizofrènia i el trastorn de personalitat.
La distorsió de la realitat que ells fan i veuen sembla una alucinaci, e`rpo no. A diferencia dels esquizofrenics t'exliquen els fets de forma real i com ells h viuen. Sön molt mentiders.
Ex: Una persona explica com l'acomiada el seu cap a un restaurant, que sempre el tracta malament, li crida... un familiar va a preguntar a la feina què ha passat i el cap explica que feia dies que no anava a treballar.
Diferenciació important
La diferència aqui en la narrativa que dóna el TLP és que, ha viscut una realitat molt intensament, en canvi, un esquizofrènic no treballaria a un restaurant.
El discurs és una mentida, però aquells estan sobre la realitat que si que es treballava , lesquizo no treballava,.
És impulsiu, canviant, moltes vegades consumeixen drogues i alcohol... aleshores trobem patologia dual.
Col·loquialment parlant, el botó del regulador no els funciona, hi ha una disregulació emocional sense impulsos externs. És a dir, e¡al TLP es passa d'eufòria, a mania, a depressió... costa molt establir relacions ja que la persona es troba sempre dins de l'esfera de la impulsivitat.
Ex: Marilin Monroe, Amy Whinehouse, Nicolas Cage
Poden ser persones molt creatives però pugen i baixen emocionalment.
B.3Histriònic: cerca continuada i intensiva d'atenció. Són molt demandants d'atenció, d'ajuda i no en perdonen ni una.
Ex: Jack Sparrow
B.4 Narcissista: no empatitza, creu que és el millor i sempre vol ser admirat constantment. La persona que sempre té raó, la més atractiva, que té el millor cotxe. Estar amb un narcissista sempre et rebaixa. Això pot ser moderat, pero si sempre és autoreferenciat acaba sent tòxic.
A consulta, quan detecto que la parella del pacient té trets narcissista, salten les alertes. L'altra persona sol prendre un paper molt sumís per no entrar en conflicte.
GRUP C
Impliquen pensaments i comportaments ansiosos i temerosos. Són persones que sempre tenen patiment, de no implicar-se...
C.1 Evitatiu: aquella persona que per no entren en conflicte calla, té por al rebuig, no es mulla, no fa front a les coses. En principi semblen còmodes, però a la llarga, quan hi ha moments de prendre partit i mira cap a l'altre costat, també es fa molt dificil.
Ex: Eduardo Manostijeras
C.2 Depenent: aquella persona que sempre necessita alguna cosa dels altres, que s'setigui per ell, que el cuidin... i per mantenir qualsevol tipus de relació diuen que si a tot. És una persona sumisa.
Ex: dones maltractades. Poden acabar desenvolupant una dependència total, hi ha tanta por a quedar sol, no ser cuidat, tan poca autoestima... que ho accpeten tot.
C.3 Obsessiu-Compulsiu: aquella persona tan rígida que ho ha de tenir tot controlat, endreçat.
Ex: Mrs Rottenmeier
Diferenciació important
Diferenciem amb TOC: és dins el capítol de l'ansietat, necessites fer actes (compulsions, rituals) però no és un trastorn de la personalitat greu.
Acaba de formar-se mai la personalitat?
Se suposa que sí, com a mínim la base de la personalitat, quan es deixa de ser adolsecent. Però realment sempre incorporem aprenentatges i estem en constant canvi, aquí és on resideix la riquesa de les persones.
Parlem dels tractaments
El què cal fer és una reestructuració emocional amb psicoteràpia i antipsicòtics quan sigui necessari i segons cada cas. La teràpia es bàsica tant pel pacient com per la família.
Malauradament els tractaments són molt poc eficaços. Perquè una persona TP s'ha format així, no pots fer que una persona torni a neixer.
No son eficients perque no hi ha consciencia que aixo es una malaltia i un problema, només n'hi ha quan un TP causa problemes greus.
La persona que pateix un TP mai ve voluntàriament, sempre vé a consulta per familiars o per conflictes que han causat i vénen obligats, però s'impliquen poquíssim a les sessions.
Es proven teràpies a la preadolescència, quan es veuen situacions de conflicte que no se saben afrontar de bona manerai afloren els trets de cadascú. Emocionalment, no són capaços de reaccionar de manera proporcionada i sana.
Sembla una obvietat, però el temps, que implica maduresa i aprenentatge, amb o sense tractament, sol aportar una millora dels símptomes. El pronòstic dels trastorns de la personalitat - sense adiccions - és la millora.
En conclusió, recordem que la personalitat és una mica de tot, i podem sentir-nos identificats amb algun d'aquests trets explicats. Però no per això vol dir que tinguem un trastorn. El TP es dóna quan al llarg de molt temps mantenim i encara exageerem més alguna manera de fer explicada, quan no evolucionem.
Els trastorns de personalitat, que no sabem com es gesten exactament, poden anar donant senyals mentre es formen.
Ex: un infant viu un divorci complicat, la seva família es trenca, comença a patir, a tenir dificultats a l'escola, mal comportament, faltar a classe, fumar porros... l'escola alerta a casa, es detecta que alguna cosa s'esta coent que, al final, no es podrà parar.
Aqui tenim els factors predisponents no genètics explicats a l'inici: la falta d'afecte i de construcció al seu voltant, d'uns comportaments i emocions sanes que tots necessitem per crear la propia personalitat.
Estadísticament, un trastorn de la personalitat afecta per igual a homes que a dones, amb petits matissos. El TLP afecta més a dones, en canvi, l'antisocial, més als homes.
Comentarios
Publicar un comentario