El masclisme al futbol

 RÀDIO 

Encetem nova temporada de programa amb els companys de Cruïlla d’Europa a Ràdio Mataró: Joan Batlle, cardiòleg I teresa Carreras, presentadora.

Debatem i compartim les nostres visions professionals sobre el recent aconteixement al futbol femení espanyol, directament relacionat amb el masclisme flagrant a l’esport. La selecció espanyola, amb vuit jugadores catalanes, estan trencant molts sostres de vidres d'una sola vegada fent sentir la seva veu i exigint canvis radicals en l'estructura de la Federació. No només de noms. Demanen 5 canvis estructurals i es mantenen obertes al diàleg.

La premsa europea se n’ha fet ressò, és clar: les dones no estan ben representades en el món de l’esport. Com a dona, hi ha comentaris que es reben simplement perquè altres homes es creuen amb el poder de fer-ho. Relacoinats amb la formació, l’experiència, la professionalitat. És trist que la gesta esportiva de la seleció femenina espanyola ha quedat tapada completament. Es parla del petó i no de la història que les jugadores han fet.

Com es veuen, des del punt de vista mèdic, les actituds masclistes?

No vull anar molt lluny, però podem dir que les actituds masclistes vénen d’un patriarcat consolidat que entén que hi ha un domini físic sobre el gènere femení, ha tingut una serie de privilegis is sha Permes una serie dactituds i conductes bastnat impunes respecte la dona. Per aixo es diu masclisme. En aquest cas, les conductes de prepotència que vénen de fa anys, sempre s’han dut a terme en contra la dona.

En sí, si el cas Rubiales hagués estat una eufòria no continguda degut a l’èxit del moment, tampoc s’hauria Arribat tan lluny. El que passa és que no va ser així. Va ser el protagonimse d’un senyor amb unes actituds en contra les professoinals de l’esport absolutament fora de context.

Per mi, el mes greu ocórre posteriorment, amb les seves declaracions: culpabilitzant la víctima, conducta que es veu en consultes habituals. Aquest perfil de persona no fa més que contradir-se, contradir a l’altra persona, contradir el vídeo… En definitiva, mantenir una actitud impresentable, tant al palco i com al petó. Va estar completament fora de lloc. Aquest fet ha estat una pena, ja que entre d’altres coses, ha emmascarat un èxit unic de les profesionals de l’esport femení.

Què hem de fer per prevenir actituds masclistes?

Cal començar des de la infància, evidentment. La feina des de molt petits incluclar les igualtats, és la llavor d’unes actituds que amb el temps, es veuen manifestades en les persones. En els equips infantils mixtes, per exemple, hi ha coses que abans eren impensables. Els nens abans no voien jugar amb nenes. És més, sovint era cosa dels pares. Ells eren els qui provocaven aquest masclisme de forma natural amb comentaris tan fora de lloc com “Has perdut davant una nena.”

Aquest petó forçat ha estat la gospira que ha encès el foc del que estem comentant ara. Tothom ho a vist i ha hagijdat que reivnidiquem mes el papaer de la dona al futbol. Fins I tot el paper de posicions directives o de lideratge. Tots són homes. En el moment que hi hagi directives dones, possiblement, veurem millores.

Parlem de micromasclismes

Els micromasclismes els fem tots, ho tenim absolutament normalitzat i interoritzat. Actes com:

• Conentar el fisic d’una dona publicament
• Dir les tasques que hauries de fer
• Anar a un restaurant I que la compta es doni a l’home
• Anar al taller I que es dirigeixin a l’home i no a la dona

TERTÚLIA SOBRE EL FUTBOL AL MARESME

El Moha, company a la taula de debat, és responsable de la federació de futbol (femeni i masculí) del Maresme. Destacava que el Maresme és la comarca amb més figures directives dones de tot Catalunya. També la federació de comarca amb més llicències femenines de tota Espanya.

El seu testimoni ens explicava com, d’una banda s’alegra que aquest masclisme es condemni i no quedi impune. Però, per una altra, és conscient que això és possible perquè ha passat durant una final d’un campionat mundial. Se sent entristit pel fet que, ara tothom ha sortit publicament a posicionar-se, mentre recalcava que problemes d’aquest caire han passat sempre a nivells més modestos.

Segons la seva experiència personal, comparteix que a les famílies àrab està millorant molt lentament però s’està fent molt bé.

Que nens i nenes juguin barrejats només fomenta la igualtat, ni més ni menys. Els infants no diferencien si juguen nens o nenes, volen jugar junts i prou. Som els adults, amb les nostres intervencions, els qui condicionem i ensenyem (no sempre correctament).

Abans, segons la Federació, una nena als 14 anys havia de decidir si jugar amb nenes o plegar, no podia continuar al seu equip mixte. Avui, ja no hi ha límit d’edat. Aquest fet, limitava molt prematurament les oportunitats de les nenes al futbol.

Potser no us espereu aquest últim apunt, però per un futur igualitari, no només hem de recolzar a les dones, sinó que també cal ajudar als homes. 

Poc o molt, s’ha madurat socialment, i es va veient com aquestes conductes masclistes lesionen, en aquest cas, a les dones. Passa a tots els esports, però al futbol especialment. És un entorn on sempre hem vist que tot eren homes, dins I fora del camp, I no ens ha estranyat.

Calen polítiques clares amb informació per a tothom, que vagi calant. En el tema familiar, cal começar des de petits. Alguns venim d'uns pares i mares que no ens donaven aquesta informació, nosaltres hem intentat aprendre amb el pas dels anys. Però les generacions nascudes a partir dels anys 2000 ja han estat creixent amb una altra societat.

 Si no ajudem als homes, això no sortirà endavant

Podríem definir diferents grups d’homes: els igualitaris, els masclistes continguts I els masclistes absolutament en ple apogeu. És important qie sapiguem informar, acompanyar i ajudar als homes (amb tallers emocionals o de la forma que sigui) a entendre que aquesta igualtat que es reivindica, sigui normal. Que entenguin que la dona és Igual, perquè ara molts es troben perduts. Se senten desorientats davant la pèrdua de llocs i posicions que eren reivindicades per ells fins avui. Per tant, si no ajudem als homes, això no sortirà endavant.

Recordem que, com a tot arreu, com a la societat, entre dones també hi ha actituds masclistes o prepotents. El que s’ha de reivindicar és la igualtat punt principal que detalla el feminisme. I aquesta igualtat ha de venir tant de part dels homes com de les dones.

Aqui teniu l’enllaç al programa complet:

Sobre el masclisme al futbol