Per què ens enamorem?

 RÀDIO 

Per concloure la temporada, què millor que un tema més dolç? Que no senzill, però, si més no, amb certes parts agradables. Avui comparteixo taula amb Meritxell Pacheco - psicòloga, directora IPSIDE Mataró i professora a la Universitat Ramon Llull - psicòloga; i el cardiòleg Joan Batlle.

En els darrers programes sempre hem parlat de l’amor que fa mal: agressions sexuals, violència de gènere… em venia de gust acabar d’una manera bonica, ja que se’n parla poc..

L'amor és una de les eines més poderoses de la humanitat. Dóna felicitat, estabilitat emocional i està en el mateix origen de la vida i la continuïtat de l'espècie. Parlem de l'amor i l'enamorament, del desamor, les relacions curtes i les de llarga estada.

Amor

L’amor és un sentiment entre dues persones, implica un desig de voler estar amb aquella persona. Deriva  amb un desig sexual, establiment de compromisos…. pot desembocar a una relació de parella.

En l'amor, la base, tot i que és sentiment, incorpora la part de la raó. Sempre parlem que “m’enamoro de l’altre” però moltes vegades ho podem veure que m’enamoro d’allò que veig en mí a l’altre, m’enamoro de mi i no de l’altre.

Desig

Té una base més neuroquímica, a nivell de passió, bioquímic

Aquest amor que esdevé desig, el com ens fa sentir l’altre… la persona de la qual t’enamores ha de despertar el millor de tu mateix. Això seria l’amor saludable. També és una dimensió de la persona humana, de la identitat… quan m’enamoro conec uns aspectes de mi mateix que no coneixia abans. 

Enamorament 

Genera un estat d’exitació i provoca un circuït de reompensa a nivell neuronal. Equiparable a l’adicció. No té per què respondre al raonament lògic.

Però... a vegades l’enamorament pot ser tòxic.

Tota relació s’inicia amb amor, enamorament i compromís. Però després, quan van avançant, els rols de cada element de la parella van canviant.

Moltes vegades, el rol masculí que encara està inoculat d’uns conceptes antics de masclisme, protecció, de “jo mano, jo et protegeixo…” van estabint un tipus de relació a través de crítiques, retrets, de voler controlar les emocions de la dona, vestimenta, amistats… L’altra persona es va tornant depenent emocional, i mermant la seva autoestima. Aquesta dependència emocional, que normalitza situacions que solen ser invisibles, deriven a persones amb problemes psicològics.

Donem doncs, visibilitat a una persona que ha patit maltracte psicològic, l'invisible, el silenciós. L’Anna és un testimoni molt valuós, és pacient meva i compartirà la seva experiència, també la terapèutica.

Testimoni: Anna.

Al principi va ser una relació bona amb molta il·lusió fins que tot va començar a descarrilar. Et deixa enfonsada, destruïda, trencada. Fins que t’adones del què aquella perosna t’estava fent. Poc a poc vas veient actituds, et vas informant…. i veus que t’està fent mal, i t’està anul·lant al teva ment. És dur i dificil.

El clic va ser arrel d’una altra persona, que va tenir una experiència semblant i em va recomenar un llibre, em recomenava coses… i veia coses que deia “Això m’està passant a mi!" I veia que la meva ment estava descompensada. I vaig saber que havia de demanar ajuda.

Al principi no pensava que a mi no em passava, a mi no m’ha pegat, no tinc morats al cos, els tinc al meu cap. Només sé que et deixen anul·lada, no et permeten reaccionar, et veus una persona apagada, no gaudeixes, et fas petit. És fort, però et veus mort en vida. No tens il·lusió. Ara estic començant, m’estic reconstruïnt,. pujant escales.

Tu veus que t’estan ridiculitzant, mentint, tu ho saps… Jo tinc una imatge meva de com estava asseguda al sofà i notava que m’enfonsava. I pensava: "No pot ser, m’estic tornant boja? Què he fet? No sé què he fet malament." Fins i tot els errors propis et diuen que tu ets la culpable, que tu busques les baralles.

I la resposta és: tu no has fet res malament.

D'altra banda cal apuntar que, a nivell de maltracte psicològic, les dones també poden exercir-lo. El mateix tipus de processos sembla que si els fa una dona no siguin maltracte. Aquest maltracte psicològic no és només en parella, sino també poden ser amistats, intrafamiliar…

El què comenta l'Anna solen ser els símptomes previs especialment, abans de prendre consciència i adonar-te que ets una víctima de mañtracte sicològic. Tot és una qüestió de minimitzar l’altre, de limitar el seu entorn. El maltractador psicològic sol impedir que hi hagi veus que t’influenciïn. I comenta que una amiga del seu entorn li va recomenar un llibre. Si no tens contacte extern, ets més manipulable. I fixem-nos: què la va fer adonar-se del que li estava passant? Una veu externa. Gràcies a un llibre recomenat. Aquest estímul extern la va fer reaccionar i veure que li estaven minat l’autoestima. 

En les pareles homosexuals podem tenir la sensació que això no passa tant, però per desgràcia sempre pot estar present, sens dubte. Sempre hi poden haver personalitats més dominants, abusives… Des de fora només veus el què et permeten veure: anul·lacions, manipulacions, distorsionar els arguments a conveniència. Des de fora sempre és més fàcil veure-ho. L’important és la gent que tens al teu entorn, que t’ajuden a detectar conductes i maltractes, sol/a no pots.

Com podeu detectar els joves que una parella no és sana?

Des de fora, quan veus que un dels membres de la parella no es pot desenvolupar lliurement, quan queda subjugat als desitjos i voluntat de l’altre, quan no pot ser ell/a mateixa. Quan expliques alguna anècdota i alguna cosa et fa mala espina, a xarxes se’n diuen red flags. Conductes que et fan sospitar.

Parlem de les famoses relacions tòxiques: què les comença, què les manté i què les pot trencar? Perquè recordem que a través de xarxes existeix també: no pengis aquesta foto, no parlis amb aquesta persona per internet… Queda clar que l’instagram té un paper clau avui dia, com a xarxa social. A més d’altres apps com Tinder, Grindr. D’aquestes relacions, en surten de sanes amb respecte? Els joves opinen que sí, i en tenen proves. Un d'ells s'ha casat recentment amb la seva parella, que va sorgir de Grindr.

Hem pogut escoltar també el testimoni d'una pacient de la Meritxell Pacheco. Es tracta d'una noia d’uns 30 anys, que ha hagut de superar una forta dpendència emocional envers una exparella. La noia no havia viscut una relació tòxica, però ella se sentia molt depenent. Fins al punt que ell al trencar la relació, ella va quedar enganxada. És molt important, abans de profunditzar a una relació, tenir ben cultivada la identitat i autoestima. En aquest cas, la relació va ser bonica pero ella va quedar-hi enganxada. 

El què la va ajudar a superar-ho és, en gran part, la teràpia. Ella no tenia les eines que podia necessitar, havia tocat fons. Per molt que tingués gent que l’estimava al voltant, amistats, família... necessitava ajuda extra per sortir del moment en què estava. "No m’atreviria a donar consells. El procés de dol es diferent per cada persona, pero no hi ha res com el temps." Explica.

Finalment, arribem al tema de les infidelitats. Els joves participants al programa comparteixen que, a l’adolescència, les banyes poden ser simplement petonejar-se a la discoteca una nit.

D'altra banda apunten que una infidelitat pot ser causada per un més desig físic. Tothom podria fer alguna cosa de la que no se senti orgullós. Pot tractar-se d’un moment puntual. 

Corresponen a una vessant diferent del quadre de l’amor, desig, enamoranment… Moltes vegades, com sabem que passem de l’enamorament a l’amor? quan veiem compromís, ens veiem reflectits en l’altre, som feliços…  l’explosió. Hem de tenir clar que l’enamorament no pot mantenir-se en el temps, no podríem viure, seria malaltís.

Aleshores, ens preguntem, quin paper juguen les infidelitats a l’amor? Poden arribar a trencar aquesta decisió comuna?

A vegades pot passar que la persona, tot i que valori el compromís i l’estabilitat que té, trobi a faltar aquest component de desig, d'emoció. Cal recordar que, com hem exolicat al principi, amor, enamorament, desig... formen part d'una persona, són una dimensió que no es pot negar. Aquesta és una de les explicacions possibles com a causa d'una infidelitat, el fet trobar a faltar la dimensió en un mateix.

Per concloure, comentem la deslleialtat com a fet més greu que una infidelitat entesa com a algun acte físic solament. Per als joves convidats, ser deslleial suposa fallar a un nivell més greu. Es tracta d'un engany, d'alguna cosa que va directament contra el projecte que estaves construïnt.