Insomni

 RÀDIO 

En aquest programa tractem un tema que, per desgràcia, és el pa de cada dia de moltres persones: l'insomni.

Hi ha relació entre descansar bé i els trastorns mentals?

Cal dir que l’insomni, es un factor de vulnerabilitat en els trastorns mentals. Sempre s’ha de tenir en compte a l’hora de fer una exploració en un pacient amb trastorns habituals com depressió, ansietat… cal explorar l’insomni. El 90% de les depressions cursen amb l’insomni,  independentment d e l’edat. Evidentment com més edat, més a prop som d’aquest 90%.

 

Quin altre tipus de trastorns originen en trastorns de son? A banda de mentals.

El dormir malament comporta que el dia següent no estiguis bé: esgotament, malestar, adormir-se, no rendir bé a la feina… i en treballs de risc propi o amb tercers (com conductors, metges…) és un gran risc.

 

Testimonis

Malalties orgàniques que poden cursar amb insomni

• Problemes de pròstata

Degut al tractament, hi ha nits que es desvetllava i no hi ha manera de tornar a dormir, quan mai havia tingut problemes de son.

• Càncer de pit

Als 51 va passar per tot el procés, quan el va acabar, va seguir amb un tractament que tenia com a efecte secundari comportava despertar-se a la nit, símptomes que van acabar en entrar en la menopàusa, patia rampes a  les cames… en conjunt, tot li impedía dormir, repetint-se fins a 5 vegades al llarg d’una nit.

• Apnea

L’apnea del son afecta gairebé un 10% de la població. Les persones que fan apnees (ronquen) cal que siguin diagnosticades perquè puguin dormir millor. Si es pateix apnea del son, també es pot desenvolupar hipersomnia durant el dia, risc d’hipertensió, diabetes… Si això no es tracta, amb els anys s’afegiran aquestes malalties. L’apnea no trascendeix perquè tendim normalitzar que, per exemple, que els avis s’adormin fàcilment durant el dia, ja que pensem que són grans, és normal si ronquen…. Però s’ha d’estudiar ja que té solució.

Tipus d’insomni

1.Agut: puntual, desencadenat per un esdeveniment vital  que desapareix quan la situació que ens preocupa també es resol

2.Crònic: a partir de 3 mesos de patir-lo.

La historia clínica inicial és crucial: en quin moment de la seva vida està, pren café, fuma, beu, migdiades molt llargues (més de 20 minuts), si pren algun medicament…Cal preguntar inicialment els problemes i com es poden solucionar, abans de medicar. què està passant ala persona, ja que molta gent pot patir malalties orgàniques que provocaran aquest insomni. Per exemple, la gent que té síndrome de cames inquietes.

El síndrome de cames inquietes afecta el 6% de la población i té un tractament específic que pot resoldre’l.

En relació a quina població és més vulnerable a patir insomni, són les dones, les persones grans i malalts mentals, les més propenses. El tema hormonal que les dones atravessen al llarg de la vida (menstruació, embaràs, menopàusa) provoquen que siguin més vulnerables a patir trastorn del son.

Per altra banda, les persones grans, que alhora tenen 2 problemes afegits. Els tractaments farmacològics per dormir tenen una efectivitat curta (1 mes aproximadament). En gent gran, cal valorar els riscos. En primer lloc, la medicació crea dependència i, en segon lloc, ja que les pastilles poden tenir efectes durant el dia, com somnolència, poden provocar caigudes. En gent gran, que sovint pateix osteoporosi, es posa en risc greu la seva salut ja que si cauen poden patir fractures.

 

FAQS sobre l'insomni

• Si vull desengaxar-me de les pastilles?

Les pastilles no es poden deixar de cop, ja que provocarien abstinencia, sent consciente que allò que una vegada et beneficiava, ara et perjudica. Sempre seguin les recomanacions del psiquiatra.

 

• A partir de quin moment hem de consultat el metge de família?

Quan hi ha la repercussió de veure afectacions el dia següent. Però això implica que el metge de família ha de prendre’s prou estona per fer les preguntes adequades i establir una historia inicial

 

• Medicaments que afavoreixen insomni

Hi ha medicaments que afavoreixen tenir insomni, com la majoria d’antidepressius. També els hipertensors o els medicaments per problemes respiratoris, que són excitants, la cortisona, betabloquejants per cardiopaties, els anticongestionants, tractaments hormonals…

 

• Un peix que es mossega la cua

El fet de no dormir bé agreuja els problemes psicològics i empitjora l’estat emocional d’una persona. El trastorn bipolar en la seva fase maníaca és un indicador molt clar d’insomni, per exemple. Canvis d’humor, agressivitat, irratibiltat, cansament, falta concentración…

 

El millor tractament per l’insomni crònic és el tractament psicològic

Està demostrat que el tractament més efectiu és el tractament psicològic i teràpia conductual psicològica. Aleshores, per què una cosa tant important no es recepta? Diferents aspectes que es poden treballar en l'espai de teràpia per treballar l'insomni:

-Cognitiva conductual: la pressió existencial que arrosseguem del passat que ens fa no recomanar-ho. Fer un canvi de pensament, quan tu vas a dormir, canviar. Canvies el pensament – modifiques la conducta.

-Teràpia de control d’estímul: que  es el que et provoca aquest insomni? Un dol, una separación, estrès a la feina…

-Tècniques de relaxació: abans d’anar a dormir tinguis el teu propi ritual: música, pensaments positius, respiracions, evitar estímuls intensos abans d’anar a dormir (veure la tv).

-Tècnica de restricció del son: no fer migdiada

-Higiene del son: canvi d’hàbits, ja que compta la quantitat d’hores i la qualitat del son, passant per totes les fases. Potser quan som més grans ens cal menys temps. al final hem de tenir sensació de plaer al anar a dormir.

 

És per aquest motiu que el pacient amb insomni sempre vol una resposta immediata.  També cal dir que aquesta resposta, abans era una pastilla. Actualment la gent està més conscienciada i busquen altres alternatives.

 

Abordatges terapèutics

Hi ha un ventall ampli d’opcions per tractar l’insomni.

En primer lloc les herbes (valeriana), la melatonina (hormona que sintetitzem que posa en marxa el procés de la son), fàrmacs (antihistamínics (dormidina) i per últim els psicofàrmacs (Lorazepam, benzodiacepinas). Aquestes últimes poden provocar els esmentats riscos: deteriorament cognitiu, caigudes, etc.

Existeix una pressió existencial de les persones, que busquem una solució ràpida a tot. Perquè a mesura que es dorm cada vegada pitjor, les persones es van irritant i agafen una fòbia al no dormir. Pensament com: ja sé que no dormiré, passaré la nit en blanc, tot esforç resulta inútil… entrant d’aquesta manera en un cercle cada vegada més difícil de trencar.

Després hi ha totes les tendències actuals de medicaments naturals, que no sempre van bé a tothom.

 

Per concloure, tornem a reflexionar: per què no es considera un problema de salut pública?

És un problema de salut pública que no està catalogat com a tal ni preocupa prou. De fet, l’insomni podría equiparar-se a l’obesitat, per exemple. Quan ho són la sordera, la malnutrició…

En contrapunt positiu, m’agradaria mencionar que al llarg dels congressos de psiquiatria als que he assistit, fa uns anys hauria sigut impensable esmentar tots aquests temes relacionats amb l’insomni. Actualment s’ha fet un pas molt important, ja que es parla no només de medicació, sinó que també es valora l’alimentació, exercici físic, socialització i estat emocional de les persones.

Aquí teniu el podcast sencer:

Programa cruïlla d'Europa sobre l'insomni