RÀDIO
Arriba el primer progama del l'any on col·laboro, amb els companys de Salut Exprés de Ràdio Argentona, el cardiòleg Joan Batlle i Albert Palaudaries.
Hem de treure el peu de l'accelerador
En moments puntuals l'estrès és útil per poder fer front a demandes i donar respostes. El que pot acabar passant és que has de dedicar mes energia de la que pots a resoldre aquella situació concreta que s'ha produït a la teva vida. De manera que passen les setmanes i continues amb el peu a l'accelerador, cronificant l'estrès.
Com es manifesta l'estrès?
· Emocionalment: tensió, irritabilitat, agressiu, enfadat, malhumorat.
· Físicament: mal de cap, insomni, mal de panxa.
Es tracta d'un trastorn adaptatiu, tots els animals patim estrès i pot resultar útil per resoldre situacions. El concepte clau és que perquè l'estrès sigui útil ha de ser curt. Quan s'allarga en el temps i es cronifica, és quan repercuteix a la nostra salut.
Per exemple: si cal organitzar un esdeveniment puntual, com un casament, estariem parlant d'un estrès que ajuda a que tot funcioni. Ara bé, quan hi ha un excés de demanda, si tinguéssim un casament darrera l'altre, no ho podríem aguantar.
A l'actualitat notem excés de demanda a tots nivells, tots volem arribar a tot arreu. Ens demanden a nivell laboral, familiar, social, i nosaltres ens exigim personalment també. És per aquest motiu que tenir un trio habitual: estrès, ansietat i depressió. El món ens porta a patir un estrès desmesurat.
Pressió per complir amb tot seria acceptable, però ser el primer, el millor, el perfecte, és un error, No solament volem arribar. afer moltíssimes coses sinó que ens posem en situacio molt competitiva i ens exigim ser els millors.
La diferència principal entre estrès i ansietat està relacionada amb el seu origen:
· Estrès: reacció davant a una situació determinada, curta o llarga.
· Ansietat: pot aparèixer sense una causa aparent que la generi.
Com podríem canviar una mica nosaltres mateixos?
Fent una llista de P de Prioritats: què és realment important? De més a menys, què puc començar avui i que puc deixar pels propers dies?
Això lliga amb la cultura de la immediatesa que vivim avui. Tot ho volem ara mateix, i això no és natural ni bo per a nosaltres. La societat ja ens fa ser ràpidasi competititiu: perds la fiena, no trobes parella, no estàs en forma...
A sobre no sabem distribuïr la P de les Prioritats, fent que al final estrès i ansietat apareguin a la vida per mirar de donarnos una empenta i aconseguir-ho. Com que els resultats (inverossímils) que ens hem marcat no arriben, apareix la depressió.
Fins i tot els nens a nivell escolar, activitats extraescolars, esports el cap de setmana, han de ser els millors... estem generant una competitivitat i exigint ser els millors al preu que sigui.
Tots portem un peu a l'accelerador, fins i tot a la vida privada i personal amb massa coses a fer. A vegades, més de les que necessitem per sentir-nos feliços o estar tranquils. Activitats o situacions que ens podem facilitar la vida queden rellevades per les que ens provoquen estrès
Un altre exemple: una persona que treballa 60 hores a la setmana per les exigències laborals, pels objectius, perquè vol un ascens... i no l'aconsegueix. Us ha passat? O com imagineu que se sent una persona quan viu a aquest ritme amb un objectiu a l'horitzó i després de tant temps, no ho aconsegueix?
Pel que fa a la població jove i el consum ansiolítics
Hem estat comentant si el suïcidi va en augment en la població adolescent. L'estrès no deriva directament al suïcidi, però sí que condueix el sentiment d'impotència en veure que una persona no pot complir tots aquells objectius que s'ha imposat personalment, a més dels que li vénen donats, provocant el què hem comentat abans: ansietat, depressió i, en el pitjor dels casos, pensaments/actes suïcides.
L'augment d'ansionlítics és degut a que són una resposta immediata. Però no hi ha una feina, un treball, un procés... en situacions quotidianes l'ideal seria poder tenir una conversa amb el teu cap, company de feina, parella... sobre aquella qüestió concreta que t'està generant estrès. Com que no modifiquem les nostres conductes hem de recorrér a l'ansioític que ens "calma" internament.
La societat actual no dóna temps a anar a treballar les causes que provoquen l'estrès.
Busquem la solució fàcil. A la meva consulta quan parlo de "procés" - referit a un periode de canvis. La paraula procés no existeix. Quin procés? No, demà tinc una reunió, demà tinc un viatge, etc. Dóni'm una pastilla i demà he d'estar bé.
Quins altres tractaments o pautes es poden donar?
Sobretot en joves, sempre recalco que l'ansiolitic és una cosa puntual. Cal un procés psicològic, trobar tècniques de relaxació, fer respiracions... el tractament farmacològic només és una ajuda al llarg del procés terapèutic de cada persona.
L'ideal seria procurar modificar l'etiologia de l'estrès. Però si no és possible, és molt important recórrer a un psicòleg que ens ajudarà a trobar tècniques per conviure i gestionar aquest estrès.
Quan cal consultrar un psicoleg/psiquiatra?
Quan et veus sobrepassat per aquella situacio i notes que et comença a afectar.
Per exemple: arribes a casa moolt tens, amb contractures, malhumorat, sense poder dormir... si et passa un dia no hi ha cap problema. si això és constant, aleshores s'ha de posar mesurs, perquè no pots estar permannetment trobant-e malament.
Hi ha prou metges psiquiatres i psicòlegs per a tots nosaltres?
Malauradament no, no hi ha pros professionals de la salut mental a disposició de les persones. Dins la xarxa pública de salut mental només s'até als trastorns mentals greus. En canvi, no s'abarca els trastorns adaptatius, dins els quals hi trobariem classificat l'estrès. Hi ha falta de professionals i, a més, estan enfoncats als trasontrns mentals greus.
Per exemple, et compres un rellotge per medir l'exercici: ja tens un repte imposat, autoimposat, que és córrer més, fer més exercici cada dia. I no amb una finalitat sana mentalment.
No tothom fa exercici o esport amb el mateix objectiu, perè sembla que el que predomina és el vàlid: estar més prim, més "guapo" (associat a prim) i, en aparença, estar més sa. Pe`ro això seria obrir un altre meló, no ens desviem de l'estrès que ens ocupa. Caldria que això anés canviant. És més, la societat exclou els qui no estàn en aquestes situacions de competitivitat. Si comences a córrer, has d'anar sol. Perquè tothom ja està més avançat que tu.
Fins i tot qui té sobrepès NO troba roba per poder fer exercici. Fins i tot la roba esportiva està dissenyada per quan ja estàs a un cert nivell o dins d'un cànon acceptable. Resulta increïble, ja que justament persones amb talles més grans formen part de les possibles interessades en l'esport. No té sentit. És una roda que no s'atura fàcilment.
Estrès posttraumàtic
Què és? Qui el pateix i en què consisteix?
És molt diferent. A una persona li passa un fet traumatic i no desitjat (accident, agressió, violació, conflicte bèl·lic).
Exemple: el conflicte de Russia i Ucraïna. Les persones queden afectades de per vida. De vegades cal una generació perquè aquest estrès posttraumàtic se superi. En el cas d'occident, és esgarrifós que es mostri a les noticies alegrement, ja que conviure amb una guerra afecta per tota la vida.
L'estres posttraumàtic és obsessiu, amb pensaments recorrents sobre el fet i invasiu. Apareix ansietat i insomni, ja que aquest estrès esdevé per un fet no desitjat que ha afectat negativament a la nostra vida.
En quins terminis es pot solucionar?
En conclusió, l'estrès pot semblar natural, però cal que recordem que permanentment en el temps no ho és. Parlar i tenir aquestes converses, compartir-ho aqui a la xarxa, potser ajuda que les persones puguin posar nom al què els hi passa i comencina buscar ajuda.
Us deixo l'enllaç al programa complet, fins la propera.
Comentarios
Publicar un comentario